Des de la perspectiva de la mecànica de fluids, es pot dir que la viscositat i l'elasticitat dels cristalls líquids són un líquid amb propietats de disposició, que hauria de tenir diferents efectes en funció de la direcció de la força aplicada. És com llançar un pal de fusta curt a l'aigua d'un riu. El pal flueix juntament amb l'aigua del riu, semblant desordenat al principi. Després d'un temps, l'eix llarg de tots els pals de fusta curts s'alinea de manera natural amb la direcció del flux d'aigua del riu, indicant el mode de cabal amb la viscositat més baixa i l'energia lliure de cabal més baixa en un model físic. A més, els cristalls líquids no només presenten reaccions viscoses, sinó també reaccions elàstiques, totes les quals presenten efectes direccionals contra forces externes. Per tant, quan la llum entra en material de cristall líquid, viatjarà inevitablement en la disposició de les molècules de cristall líquid, produint una imatge de desviació natural. Pel que fa a l'estructura electrònica de les molècules de cristall líquid, totes tenen una forta capacitat de moviment de conjugació d'electrons. Per tant, quan les molècules de cristall líquid estan sotmeses a un camp elèctric extern, es polaritzan fàcilment per produir un dipol induït, que també és la font de la força d'interacció entre les molècules de cristall líquid. La pantalla de cristall líquid que s'utilitza en productes electrònics generals utilitza l'efecte fotoelèctric dels cristalls líquids, els controla mitjançant voltatge extern i obté la brillantor i la foscor (també coneguda com a contrast d'òptica visual) a través de les propietats refractives de les molècules de cristall líquid i la seva capacitat per girar la llum. , per aconseguir propòsits d'imatge.
